A la meva part del bloc comentaré les diferències i similituds de la pel·lícula The Bad Sleep Well, del director japonès Akira Kurosawa, amb la tragèdia escrita per William Shakespeare, Hamlet.
Basant-me bàsicament amb els diferents personatges, descriuré les característiques que podem atribuir a cada una de les figures de les dues versions.
Abans de començar amb les diferències i similituds m'agradaria ressaltar que una de les característiques principals del cine d'aquest gran director és l’influencia que va tenir de la cultura occidental. Des de ben petit, el seu pare y el seu germà major el duien al cine per veure pel·lícules occidentals i la fascinació per aquest cine es va estendre fins en els seus anys com a director.
La primera i més clara diferència són els personatges. A la versió de Kurosawa no trobem la representació fidel de totes les figures. Kurosawa utilitza un recurs molt curiós per a presentar-nos als personatges. Tot comença a unes noces, on uns simpàtics periodistes van nomenant cada un del convidats que són importants per el desenllaç de la història, d’aquesta manera es van donant a conèixer casi tots el personatges principals. Però, no és fins a la meitat de la pel·lícula que descobrim que el protagonista i el Hamlet de la història és Nishi, el noví de la boda. La núvia, que la podríem associar al personatge d'Ofèlia, que en aquest cas nom Yoshiko, té unes característiques molt semblants a les d’Ofèlia. Yoshiko, que està enamorada de Nishi, és una persona molt reservada, callada, la qual mai expressa lliurement les seves idees i en la majoria de les escenes s’ha de reprimir. Al final, no és la mort del seu pare, al contrari que en l’obra de Shakespeare, el que fa que es torni botja, sinó la mort del seu amat Nishi i a més, potser, pel sentiment de culpa que sent per haver confiat en el seu pare i haver-li donat l’avantatge de saber on era en Nishi i així facilitar-li l’assassinat.
El pare de Yoshiko, Iwabuchi, representat per Mayasuki Mori, és el vicepresident d’una empresa de construcció que fa cinc anys va cometre un frau.
Iwabuchi és el que duu l’ordre dins l’empresa, i que no dubta en desfer-se de tothom que el molesti. Aquest personatge, no es podria lligar fidelment a la figura de Claudi, però des del meu punt de vista és a qui es pareix més, ja que per complir els seus propòsits és capaç de convèncer als seus socis que es suïcidin simplement amb una frase. També es podrien relacionar perquè tot dos volen el poder, en el cas d'Iwabuchi, seria l’ambició per seguir tenint el privilegi de ser vicepresident.
Un altre dels personatges que apareix, encara que molt dèbilment, es la imatge de Poloni, en aquest cas és l’administrador de l’empresa, Moriyama, que es converteix en el súbdit de Iwabuchi, fent tot el que li ordena el vicepresident, però en aquesta versió Poloni no mor, al contrari que a l’obra de Hamlet
No hem d’oblidar una de les figures més importants, Horaci, que a la pel·lícula de Kurosawa és interpretat per Takeshi Karo, a qui anomenen Itakura. De la mateixa manera que en el drama de Shakespeare, Itakura és l’amic fidel de Nishi (Hamlet), a qui ajuda sense rebre res a canvi i a qui cuida com si fos el seu germà. És l’únic que guarda el seu secret i l’únic que viurà, de la mateixa manera que a Hamlet, per intentar fer net el seu nom.
Per acabar amb els personatges, m’agradaria comentar la figura de Nishi, el nostre Hamlet japonès, que es pareix molt clarament al príncep de Dinamarca de l’obra de Shakespeare. Nishi, és una persona complicada i contradictòria, que cerca venjar-se de l’assassí del seu pare, que no és altre que el seu futur sogre i vicepresident de l’empresa, Iwabuchi. Encara que Nishi també fa les coses amb molt de compte i molt ben calculades no arriba a triomfar, ja que l’amor per la seva esposa i filla de Iwabuchi, fa que no pugui seguir els seus plans pas a pas. En aquesta versió de Hamlet, els guanyadors són els dolents, fent que Nishi sigui atropellat per un tren i no arribi a realitzar la seva venjança.
Deixant de banda els personatges, una altra de les similituds que podem trobar a la pel·lícula és la forma com ha utilitzat alguns recursos de la novel·la, per exemple l’obra teatral, utilitzada per Hamlet per assegurar-se de la culpabilitat del rei d’haver assassinat el seu pare. Kurosawa, d'una manera molt astuta, converteix aquesta escena en una altra molt semblant en la seqüència inicial de la pel·lícula, quan en entrar el pastís nupcial amb forma d’edifici i amb una rosa a la setena planta, fa que els culpables de la mort del seu pare s’alterin d’una manera molt sospitosa, donant-li la seguretat de la culpabilitat d’aquests.
El fantasma també es utilitzat, però que en aquest cas d’una forma diferent. Kurosawa, no utilitza el fantasma per informar a Nishi de que el seu pare ha estat assassinat, sinó que aprofita el suïcidi fingit de Wada per després jugar amb la culpabilitat dels diferents implicats en el frau , fent que les coses es tornin un poc més difícils per als corruptes de la trama.
Per finalitzar, un altre dels elements que distingeixen el cine de Kurosawa, es la fascinació pel món de la literatura. Les seves influències anaven des de les clàssiques obres de William Shakespeare, com hem pogut comprovar, obres literàries russes de Leon Tolstoi o Fiodor Dostoievski, tragèdies clàssiques gregues, com les de Esquilo, o d’obres d’escriptors d’Estats Units com Mc Bain.
Akira Kurosawa ha dirigit dues versions més de Shakespeare, Throne of Blood (1957), la seva versió en Macbeth; i Ran (1985), com a versió de King Lear. Totes elles han estat versions molt lliures.
Throne of Blood ha estat descrita per Peter Hall com: “ L’única pel·lícula de Shakespeare que he vist que podria funcionar”.
Kurosawa utilitzava com a recurs els diferents elements meteorològics, pluja, neu, calor, en les escenes claus de les seves pel·lícules. Tenia fama de ser un director molt perfeccionista i dur, que no dubtava en repetir una i una altre vegada les escenes fins a tenir la perfecció, ja que al cine, al contrari que al teatre, el temps de la representació es pot aturar i tornar enrere per polir, com tant li agradava a Kurosawa, les diferents escenes de la pel·lícula.
Bibliografía
-H. Scouten, Arthur and Ogden, James. Lear from study to stage: essays in criticism.
-Zinemaren Inguruan, En torno al cine, Madayo, Japón, 1993, Akira Kurosawa. www.issuu.com.
